EL MITE DEL GENI INCOMPRES

Hi ha gent decidida a confondre sistemàticament l’ordre de les coses. Efectivament, hi ha genis incompresos, però el fet de ser incomprès no et converteix immediatament en un geni. Sembla un concepte de merda i, tot i que potser finalment ho sigui, pretenc amb aquest escrit demostrar que no. Hi ha una sèrie d’escriptors als que podríem anomenar “autors rococó”, que s’esmeren a recargolar la llengua literària d’una manera tal que esdevingui una mena de travaneurones. I probablement el seu èxit no es degui al fet que allò que diuen tingui el més mínim interès, sinó a la satisfacció que generen en el lector que ha estat capaç d’entendre aquella frase de 8 línies amb 3 subordinades adjectives i una vintena de paraules que no se sentien des que Pompeu Fabra va dir als seus avis “i ara, iaios, digueu-me paraules rares”.
Però aquell que crea coses estranyes té més números de convertir-se en un artista que aquell que vol ser entenedor. Mira, coses de la naturalessa humana. Com més estrambòtica sigui una estàtua, com més incomprensible sigui un quadre o un text, més genial serà. Així, tot aquell que després d’observar-ho una estona cregui entendre alguna cosa, tindrà el plaer de poder-se considerar per damunt de la colla d’imbècils que no han pillat res. Aquesta mena d’art petulant, però, deixa pistes. Detalls que permetin que els saberuts crítics puguin dir “es nota l’influència de l’expressionisme de Schiele en la plasmació policromàtica d’aquest prepuci guillotinat. Però aquest és un artista transdisciplinar que acompanya l’obra amb la música dels Beatles tocant Help al concert de la Monumental. L’artista vol traslladar-no’s així a la Barcelona franquista i ens demana, a través del prepuci guillotinat, ajuda. I aquest prepuci guillotinat ens representa a tots nosaltres, separats traumàticament del nostre tot. El prepuci simbolitza l’individu apartat de la col·lectivitat. És la fredor d’una societat que ja no forma una argamassa sinó un seguit de prepucis individuals i aïllats. Ai las de nosaltres! Visca l’artista”.
Estic tip dels que volen ser genis mitjançant l’extravagància, l’originalitat (cada cop més devaluada per la creativitat infantil de tot el que es creu amb aptituds artístiques) i un posat d’intel·lectualoide que rebutja la creació dels que volen ser més permeables i deixar un pòsit desxifrable per tothom. L’art, sigui quina sigui la seva forma de creació, s’ha d’entendre. Sinó només és una pajilla per a consum propi d’una colla de pajilleros.
Dit això: si no heu entès res... és que sóc un geni. Si ho heu entès i ho compartiu és que molts altres no ho són. Mort a la vulgaritat artística!

Ché Guevara

El Ché, d’adolescent, ja anava molt revolucionat. Quan tenia 12 anys es va comprar una barba postissa i anava dient “ja veureu quan tingui edat de fumar puros! La liarem!”. I així va ser. Però sens dubte, la frase del Ché que va passar a la posteritat és aquella de “prefiero morir de pie, que vivir siempre de rodillas”. Que és una frase que podria haver dit Alfons Arús negant-se a fer de Nuñito de la Calzada.

Dalí

Dalí era un tio acostumat a fer el que li donava la gana. De fet, si pujaves amb ell al tren, no era estrany veure’l amb els peus al seient del de davant o, fins i tot, fumant en pipa entre vagó i vagó. Era, el que avui anomenaríem… un quillo. Per sort va conèixer la dona de la seva vida, la Gala, que el primer dia li va fotre un parell de bufetades i li va dir “i ara s’ha acabat fer el guarru. Posa’t a guanyar diners o prepara’t per rebre. Ah, i comença a idolatrar-me!”. I el Dalí no va tenir cap més remei que centrar-se i pintar. Per sort.

"SI NO DISFRUTAMOS NO GANAREMOS"

És el lema de Ronaldinho (adoptat també pel gran Jaume Esquius). I és veritat, aquesta actuació n'és una mostra.
Fa molt molt de temps vaig participar al concurs de monòlegs de Projecte9 a Badalona. I va ser una de les millors actuacions de la meva vida. Vaig disfrutar moltíssim i em van donar el segon premi. Ho van gravar en video però no hi és tot! La càmara va fallar i només hi ha uns 3 minuts d'una actuació de 10 o 12. Llàstima, perquè notareu que tothom havia entrat molt bé en el joc i que era una nit per gaudir.

REPOR K3

Quan vaig guanyar el concurs de Soliloquis van venir una gent amb càmeres i van gravar i fer preguntes. I al final va quedar això.

Llibre del Piñol

Sí, aquest Sant Jordi es publicarà el llibre de l'On vols anar a parar? Ja us dic ara que està molt bé, fa riure i ens l'hem currat molt, PERÒ apunteu la recomanació de l'any. El gran Joan Antoni Martín Piñol (còmic i guionista admiradíssim per mi i 10 milions de persones més) publica la seva primera novel·la: 200 bogeries perquè et quedis amb mi (també disponible en castellà). És molt gran. La portada és inconfussible i, si voleu més informació entreu a www.200locuras.com Espectacular!

VIRUS A TV3

Amics, el 6 de gener, hi haurà un especial de Virus a TV3. Especial de Reis, i... a partir d'aleshores, setmanal... Videos virals, tants com vulguis. Ja ens ho passarem bé, ja...

ACTUACIÓ A L'AUTÒNOMA

El proper dimecres 20 de setembre de 2006, a les 19:30: actuació a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. La típica actuació de benvinguda a la gent que comença la carrera. Ens ho passarem bé.

Toni Mata - 1

Ja anava essent hora que pengés els videos a YouTube... Doncs aquí teniu una mostra d'una actuació que vaig fer a Cardedéu l'abril de 2006. En aquest hi trobareu uns quants trucs positivistes per quant et sents putejat. Fins i tot pensar en salmons neonazis pot funcionar.

Toni Mata - 2

parlant de l'astènia primaveral i de la pressió estètica.